dimarts 23 de novembre de 2010

TEXT SOBRE ELS MOTIUS

Segons explicava en Joanet Ballesta (Calafat): "Un dels trets més sobressortints del caràcter escalenc, el que sense cap dubte marca i dóna més relleu a la personalitat vilatana, és aquest bon humor, agressiu i pintoresc a la vegada i del qual se´n desprèn una mena de barreja de condescendència i de tant-se-me'n-dóna, prova palesa d´una superioritat indiscutible, que el porta irresistiblement a la facècia i que sense donar-te´n compte i encara que prenguis totes les precaucions imaginables, et juga una mala passada que et fa posar els cabells de punta i que fins i tot, rebotiries el cap per les parets. Posseïts tots d´un sà optimisme; amb aquell tarannà mitja figa i mig raïm, que no saps per on agafar-los, els escalencs et fan una broma, com aquell que no hi toca; t´encasten una mentida; t´encolomen una història, de padre y muy señor mio, amb tanta tranquil.litat i amb aquell seriós que solament en poden fer ús aquelles persones que no han trencat mai cap olla ni cap topí, que tu, inconscienment hi caus de quatre potes, vaja que te l'empasses sense mastegar. I que no cal que t'hi capfiquis ni que t'ho prenguis a la valenta, baladrejant que faràs o deixaràs de fer i que és a la cantonada que els esperes car a l'Escala això està formalment prohibit, tal com t'ho conto. El caràcter escalenc no permet pas aquells trasbalçaments massa profunds que podrien fer tornar el vi agre i si quan t'ensarronen o te'n fan una d'una mica pesada, tu acceptes la cosa amb filosòfica resignació i somrius encara amb bonhomia, bo i murmurant: - Bah ! Què hi farem ! Si ho volen així... aleshores, amb molts miraments et deixen de banda, perquè com que no tenen cap pèl de tontos, tot seguit es donen compte que amb tu no hi ha res a fer i que... vaja, que potser anant per llana, sortirien esquilats; però si per cas vols fer el viu i et vols donar uns aires de persona que la sap llarga i que havent corregut la Ceca, la Meca i la Vall d'Andorra, els hi pot donar milers de voltes sense que l´atrapin mai desprevingut, aleshores, ai fill meu ! et posen l'ull a sobre, aquest ull clínic, infalible, tant ptopi i tant únic i t'engalten un motiu que, facis el que facis, ja ningú te'l treu del damunt.
Perquè, si no ho sabieu, els motius són precisament la flaca dels escalencs que es tenen per tals i que volen honorar el nom que porten i tenen una predilecció ben marcada, són d'aquelles coses que ho porten a la massa de les sangs, i no d'ara, creieu-me, sinó d´ahir, d'abans i de sempre i es pot dir que, al córrer del temps, aquesta dèria s´ha identificat tant amb ,la personalitat vilatana, que avui ja no hi ha ningú, allò que se'n diu ningú, tant si són vells com joves, grans com petits, intel.ligents com tontos, forts o desnarits, que no siguin capaços de posar-te'n un; però, parlem-ne ! eh ?, parlem-ne !, posar-te'l amb tota la gràcia i justesa, amb aquella justesa i precissió com sols poden fer-ho els que verdaderament hi tenen la mà trencada. Perquè posar un motiu perquè sí, sense solta ni volta, no més perquè t'ha sortit així a la punta de la llengua, no té cap importància i està a l'abast de tothom; el que cal és saber endevinar en la persona escollida, el punt dolç, la tara, el vici o el defecte, per tal d'aplicar el motiu pertinent, i en això, creieu-me si voleu i si no em voleu creure tant se me´n dóna, els escalencs som uns verdaders mestres".

MSTRES D'ABANS

MESTRES DE L'ESCALA ABANS DE LA INAUGURACIÓ DEL COL.LEGI EMPÚRIES:
Lluís Alsina i Pujol
N. Moriscot i Basa
Leadre Mínguez i Agustín
Carles Canela i Sarraté
Marià Crivillé i Gras
Rómulo Riera i Rich
Pere Masó i Bojous
Joan Plana i Masias
Agustí Gratacós i Dabau
Joan Adroher i Serra
Lluís Soler
Ferran Resa i Berche
MESTRESSES DE L'ESCALA ABANS A LA INAUGURACIÓ DEL COL.LEGI EMPÚRIES:
Carme Carbó i Serrat
Francesca Fraga i Mató
Enriqueta Famadas
Júlia Pujol i Ginestà
Maria Dalmau i Llauró
Francesca Bassa i Girona
Enriqueta Fàbrega
Magdalena Dalmau i Mercader
MESTRES DE L'ESCALA DES DE LA INAUGURACIÓ DEL COL.LEGI (36-37) FINS L'AMPLIACIÓ (75-76)
Lluís Alsina i Pujol
Ferran Resa i Berche
Joaquim Simon i Brugués
P.J. Fornés i Perelló
Cosme Badia i Miró
Antoni Vila i Gimbernat
Josep Tremoleda i Martí
Francesc Sala i Balaguer
Josep Mª Mallafré i Prats
Miquel Juhera i Cals
Josep Mena i Gàlvez
Mestresde la classe d'Orienració Marítima:
Joan Adroher i Serra
Joan Condom i Gratacós
Isaac Farp i Sainz
Tomàs Rosés i Pijoan
Grabriel Oleaga i Sabaté
Josep Mª Oliveras i
Àngel Rodríguez i López
J. Manuel de la Vega i Rollan
Jeroni Falgàs i Riera
Jaume Poch i Perich
Bernardo Campillo i Gómez
Joan Morera i Desel
Jordi Piqué i Sagrera
MESTRESSES DE L'ESCALA DES DE LA INAUGURACIÓ DEL COL.LEGI (36-37) FINS L'AMPLIACIÓ (75-76):
Francesca Bassa i Girona
Maria Trill
Magdalena Dalmau i Mercader
Concepció Dílmer i Tomàs
Marina Figueras i Casau
Caterina Albertí i Sorribes
Roser Sureda i Costas
Maria Junqué i Morató
Rita Vallespí
Dolors Rodríguez i Paredes
Celsa Carballo i Pérez
Maria Juncà i Quintana
Isabel Ruhí i Boada
Lluïsa Arroyo i Azais
Rosa Martí i Bonet
Pietat Mora
Anna Guri
Assumpció Canals
Concepció Jané
Carme Lloret
Alícia Flores
Roser Ballesta i Llinàs
Mª Roser Company
Glòria Turon
Núria Nadal
Rafela Bataller i Micó
Mª Dolors Ballesta i Llinàs
Dolors Colomer i Paretas
Maria Abellí i Padrós
continuarà...

JOCS D'ABANS

"Bistri"
"Bèlit"
Saltar i parar
Robar terreny
Baldufa
Boles
Quatre cantons

CINEMA A L'ESCALA

Cinema Ca Les Monges: Carrer La Torre
Cinema Ca l'Hereu: Carrer del Port
Cinema l'Escala o Pekín: Carrer del Port
Cinema Can Panxo o La Jassa: Carrer Enric Serra
Cinema Cacauet: Carrer Pocafarina
Cinema CER: Carrer Garbí
Cinema Catalunya: Carrer de Gràcia
A l'aire lliure:Plaça del Mercat (El ladrón de Bagdad...)
Al Passeig (El embarcadero de la muerte...)
Als jardins del CER ( Batman...)

divendres 31 d’octubre de 2008

L'ESCURÇA 1

Ara fa un any de l’article d’acomiadament titulat “S’han acabat les classes”. Durant aquest període s’han anat amuntagant un munt de records (aquells bons records) que han fet petit l’espai de guardar-los. Amb el títol “L’Escurça” voldria rememorar-los. M’ha semblat posar-hi aquest títol perquè és un substantiu ben nostre que ens serveix per anomenar un estri escolar: maquineta de fer punta al llapis. I a mesura que fas punta, el llapis s’escurça. Els cursos han passat com si l’escurça hagués fet de les seves escapçant i escurçant el temps.
Les inicials d’aquesta paraula també m’han suggerit el següent: E d’Educació, S de Solidaritat, C de Cultura, U d’Urbanitat, R de Respecte, Ç d’una lletra prohibida i A d’Aprenentatge. Últimament m’han insinuat altres accepcions: E d’Estructures comunes, S de Segon nivell de concreció, C de Currículum, U d’Unitat de programació, R de Reforma educativa, Ç d’una lletra i A d’Autoavaluació.
Aquest títol inicia una sèrie d’articles dedicats a la nostra escola, ara C.E.I.P. Empúries. Des de l’any 52, primer curs en que vaig assistir amb altres companys com alumne, fins al curs 07-08 (any de la jubilació).
COMENCEN LES CLASSES (1)
Per començar l’exposició des del primer dia com alumne, el que faig és transcriure l’article publicat en el llibret editat l’any 1986 en ocasió del 50è aniversari de la inauguració del centre. L’article ha estat resumit i adaptat ja que en 22 anys algunes coses han canviat.
Deia més o menys així:
"Començàvem l’escolaritat un dilluns de setembre de l’any 1952. L’estiu i més recent la Festa Major quedaven enrera. Potser recordàvem la Festa Gran amb més nostàlgia per les “Barques d’en Jaumet”, els “Cavallitos”, les parades de “Tiro”, la “Tómbola”, la “Rateta”, la “Tortuga”, els “Avions”, els “Autoxocs”, la “Xurreria”…
Alguns, encara no teníem 6 anys. En el meu cas portava una bossa de “cuiro”, que feia més mostra que jo, amb els estris necessaris. Portava dues llibretes. Una de nova i l’altra estrenada amb feina que el meu pare m’havia posat a casa durant l’estiu. Aleshores no existia l’educació infantil escolaritzada i alguns la rebíem a casa i d’altres en classes particulars.
Recordo el recorregut, un camí que vaig fer cents de vegades. Sortia de casa, situada a la Plaça del Mercat, la creuava i enfilava el carrer, encara no asfaltat, “Liberación” (ara Pintor Joan Massanet). Un cop acabat el carrer girava a la dreta i es veia com s’alçava majestuós, dalt d‘un petit turó, l’escola de l’Escala".
El redactat del següent parágraf canvia ja que l’aspecte exterior també ho ha fet després de les obres del nou edifici i remodelació de l’antic. Per un costat hem guanyat la façana est però per l’altre hem perdut la façana sud.
"Era, i és (en part i per sort), un sobri però bonic edifici de l’època republicana construït durant el mandat d’en Pepito Figueras al capdavant de l’alcaldia de l’ajuntament escalenc.
Estava franquejat per una filera de xiprers que s’alçaven per sobre d’una barana de columnes que ens protegia de caure en un erm situat on actualmente hi ha la Plaça de les Escoles (lloc on fèiem el “maig” els del barri del Pedró).
Durant el trajecte era costum de fer parada a Ca La Gràcia. Una petita botiga situada abans d’arribar a l’Ajuntament, on aquesta simpàtica senyora venia llaminadures i altres productes de menjar. Solíem comprar-hi “esprit”, “regalíssia” i “sidral”.
El nostre primer mestre, el Sr. Rosés, no el recordo massa. De fet el vam tenir un parell de mesos. El dia 24 de novembre ens va venir el mestre nou. Aquest ja el recordo més. Un senyor alt, primet, ben plantat, amb bigotet i portava boina. Era el Sr. Oleaga. Fent memòria el situo vivint al carrer de La Torre al costat de Can Bayó (d’on torraven castanyes al mig del carrer per la festivitat de Tots Sants).
A la classe érem 30 alumnes repartits en tres seccions. La meva la formàvem en Josep Mª Simón, Ferran Bascuñana, Miquel Graboleda (e.p.r.), Josep Ximinis, Alfons Casas, Salvador Sala, Enric Estragués i Frederic Salart. Amb alguns d’ells i amb en Jaume Pagès, Joan Pujol, Joan Huerva, Ariel Donjó i Francesc Poch fórem companys durant molt temps, uns 6 anys. Amb altres fins al final de l’escolaritat. Durant el curs s’incorporaven altres alumnes, especialment fills de guàrdies civils o militars destinats a l’Escala. Recordo la incorporació de dos alumnes, els germans Casimiro i Alfonso Diéguez Arroyo, fills del sergent Verona, destinat a la 5ª bateria del Milà. En recordo un altre, fill d’una família valenciana que havia vingut a “treballar l’arròs”. Era en Juan Antonio Garcia Tello. (No fa pas gaire he aconseguit posar-me en contacte amb ells per telèfon i recorden molt bé i amb enyorança l’època passada al nostre poble).
continuarà

dijous 30 d’octubre de 2008

L'ESCURÇA 2

"Repassant els llibres de Registre sobresurten la quantitat de faltes d’assistència. El fred, el fort vent o la pluja eren raons suficients per quedar-se a casa. Corrien altres temps i un refredat mal portat (mal de “canyó”, tos…) podia retenir-te molts dies sense sortir. La medicina no estava massa avançada i el millor remei era “covar” el constipat al llit. Al mateix llibre hi figuren diverses notes del mestre justificant aquestes faltes. Una d’elles diu textualment: “La assistencia ha sido muy irregular. Las principales causas han sido el frio, la gripe y la coqueluche, pues si bien algunas faltas han sido voluntarias, otras en cambio las han justificado la enfermedad o la inclemencia del tiempo agravada por la falta de calefacción en la escuela”. Aleshores no teníem res que escalfés aquelles classes tan grans. Més tard comptàvem amb les famoses estufes de llenya que feien més fum que escalfor. Més d’una vegada havíem de sortir al passadís fins que la “boira” s’hagués dissipat.
Altres notes que figuren en el Registre expliquen el motiu d’alguna baixa produïda: “Una causa que ha motivado dos bajas han sido escuelas clandestinas que absorven población infantil hasta los 7 años debido esencialmente a que retienen a los alumnos más horas que en la escuela nacional”. Aquest curs es van incorporar en Miguelín Uranga, en Josep Ribas i els cosins Jesús i Pere Sabadí.
Durant aquests dos cursos vam ocupar la classe del fons del passadís. És exactamente igual però el que hi trobo a faltar és aquell armari-vitrina ple de coses relacionades amb el mar aportades pels mateixos alumnes amb la finalitat de fer un petit museu marítim. Aquesta aula, des de que se’n va fer càrrec el Sr. Adroher, era la classe d’Orientació Marítima.
Aprenguérem a escriure les primeres frases, cal.ligrafia, ortografia a base de fer dictats… Tot això en castellà ja que la nostra llengua era prohibida. En matemàtiques aprenguérem les quatre operacions bàsiques. Els primers llibres i que encara conservo foren: “La Estrella” i “El Primer libro Escolar.
Les classes es perllongaven fins el 15 de juliol i a partir d’aquesta data començaven les vacances d’estiu, d’esbarjo per a reposar, de prendre el sol, d’anar a banyar a La Creu, a l’Olla o a La Platja segons el barri on vivies. Els que teníem més sort anàvem a Empúries amb les Golondrines d’en Fèlix. També era temps d’anar a repàs i no oblidar les coses que havíem après.
El curs 54-55 una colla de deixebles vam passar a la classe del mig amb el Sr. Vila. El primer dia quedàrem bocabadats dels treballs en net que feien tots, especialment en Francesc Callol, l’Àngel Catalán i en Joan Pellicer. Eren els alumnes més pulcres i tenien unes llibretes polides amb una cal.ligrafia i uns dibuixos envejables. També érem companys d’en Ferran Llistosella, Paulí Gironès, Joan Sureda, Àngel Grivé…
Amb el Sr. Vila hi vam anar fins acabar l’escolaritat. Els que estudiàvem el batxiller prosseguírem fins als setze anys en classes particulars a casa seva.
Dels primers anys recordo que quan sortíem a “recreo” volíem jugar a futbol. Ens posàvem d’esquenes a la paret nord del pati (on ara hi ha el parvulari) i els més grans triaven. Els més petits ens quedàvem sense jugar. No hi havia més remei que entretenir-se amb el “vèlit”, la “baldufa”, jugar a “bistri” o "anar a buscar or”. En dèiem or però no eren més que pedres brillants (quars) que aconseguíem picant les roques.
Si teníem xamba i ens escollien, no rascàvem bola però més de quatre vegades ens tocava d’anar a buscar la pilota a Ca La Damiana. Sortia enfurismada de la barraca on habitava (situada on ara hi ha el Pavelló) i si arribava primera ja ens podíem acomiadar de la pilota.
Primerament, el món escolar era el nostre educador, els companys de classe, la nostra aula i el pati. Més tard, les altres aules, la resta d’alumnes i els altres mestres de la planta baixa. Recordo el Sr. Mena, encarregat de la primera classe del passadís i al Sr. Àngel, mestre gallec que regentava la classe d’Orientació Marítima i que havia subtituït al Sr. Oleaga. Més tard fou rellevat pel Sr. Manuel de la Vega, Sr. Campillo i Sr. Morera. Altres mestres de l’època foren el Sr. Faro, Sr. Oliveras, Sr. Falgàs i Sr. Poch.
El que recordo de les nenes i de les seves mestres és de més gran quan fèiem alguna incursió cap a les escales per “parlar” amb les amigues que anaven amb la Srta Isabel. Em refereixo a la Mª Esperança Colomeda, Immaculada Sabadí, Mercè Casadellà (e.p.r.), Anna Mª Juhé, Caterina Andreu, Antònia Damián, Dolors Graboleda… El fet és que les nenes anaven al primer pis, separades de nosaltres, i jugaven al pati nord. Altres mestres de l’època foren: la Srta. Magda, Srta. Mora, Srta. Guri, Srta. Canals, Srta. Jané, Srta. Lloret, Srta. Flores, Srta. Roser Ballesta, Srta. Company, Srta. Turon i Srta. Nadal.
continuarà

dimecres 29 d’octubre de 2008

L'ESCURÇA 3

Les faltes d’assistència no sovintejaven tant, eren més espaiades però concentrades en èpoques determinades. Cal ressaltar el mes de maig del 55 amb una epidèmia de grip. El febrer del 56 i concretament la setmana del 13 al 18 es va produir segons una nota trobada: “Una asistencia muy irregular motivada al intenso frio”. És el famós "any de la fred", de la gelada de les “vores del mar” i de la fotografia d’en Lassús a la portada de la revista Destino. Una altra que també recordo és l’epidèmia de tifus de finals del 56 i començaments del 57 que obligà molts nens a estar-se al llit moltes setmanes senceres. En el llibre de Registre hi figura la paraula “enfermo” al costat d’algun nom d’alumne afectat des del 17 de desembre fins a mitjans de març.
Durant aquests anys, mentres s’incorporaven nous deixebles, els més grans anaven plegant després de vuit cursos d’escolaritat i companyerisme. Alguns per tal de continuar estudiant, d’altres per anar a treballar d’aprenent amb els mecànics, fusters, lampistes, paletes… Recordo els nous alumnes incorporats: l’Àngel López, Salvador Feliu, Josep Mª Valls, els germans Joan i Pere Pascual, Josep Rodeja, Lluís Salart i l’Albert Callol (e.p.r.) amb el qual vaig ser company de taula, d’estudis i de colla. Alguns d’aquests alumnes procedien de Ca La Srta. Mercedes, escola particular que hi havia aleshores.
En l’aspecte pedagògic, cal ressaltar la bona tasca portada a terme pel nostre mestre, el Sr. Vila. Home seriós, rígid i que mantenia una disciplina a la classe gràcies a la qual treballaves de valent. Repassant llibretes d’aquells cursos ens podem adonar del progrés que assolíem. Entre altres tasques fèiem cal.ligrafia però havíem canviat d’eina. El llapis fou reemplaçat per la ploma. El tinter i el secant per eixugar la tinta complementaven aquest nou estri. Teníem unes taules anomenades pupitres amb una tapa inclinada. Dintre hi guardaves els llibres i a la part plana havia enganxat un tinter de fusta.
De totes maneres, el nostre material era més aviat escàs i el guardàvem dintre del “plumier”. Era una capsa de fusta (alguna amb dos “pisos”) que feia el servei de l’actual estoig. Hi guardàvem “l’escurça”, llapis, goma d’esborrar, algun llapis de color… De llibres, ben pocs: el de lectura, el Catecisme i l’Enciclopèdia, manual que contenia totes les disciplines. Des de la “Lengua Castellana” fins a la Història Sagrada passant per l’Aritmètica, Geometria, Geografia… Cal ressaltar que una de les matèries que no hi mancava, la Urbanitat, dedicava les lliçons a ensenyar una sèrie de comportaments i bons costums que, malauradament, ara estan en desús i que fan tanta falta. Els llibres de lectura eren: “Lecciones de la Naturaleza” i “Lecciones de Cosas”. Aquest últim conté aquelles poesies i faules que ens apreníem i recitàvem de memòria. Recordeu la del Sabio Sisebuto o La Carambola ?
L’economia també escassejava i els presssupostos de l’escola eren irrissoris. L’any 56 era de 235,70 ptes. passant a 368,25 ptes. tres anys més tard. Ja es fomentava l’estalvi a través de l’”Instituto Nacional de Previsión” aportant periòdicament, el que podia, una quantitat que recollia el mestre i que anotava en una llibreta de la “Mutualidad Escolar”. Les quantitats més freqüents eren entre 1 i 3 ptes. segons l’economia de la família.
Abans d’entrar a la classe i posats en fila al passadís davant dels murals del Sr. Faro, ens feien cantar himnes patriòtics de l’època. Aquests cants, celebrar el mes de Maria resant a una imatge de la Verge voltada de flors situada al fons del passadís, la còpia de la Consigna i de l’Evangeli els dissabtes al matí eren els costums patriòtics i religiosos del moment. En tenim referència en notes dels llibres de registre, testimoniant l’assistència de tots els alumnes a la celebració dels primers divendres de mes o a una missa: “Dia 23, Misa en la Iglesia Parroquial. Inauguración curso con asistencia de niños y niñas”. Una altra nota del 14 d’octubre diu textualment: “Funeral Solemne, muerte Pio XII con asistencia de todos los alumnos de la escuela”. Tots els inventaris de material d’aula contenien, a més de taules, cadires, pissarra.. “un crucifijo, un cuadro de la Virgen y un retrato del Caudillo”.
Les visites dels Srs. Inpectors solien produir-se molt esporàdicament i deixaven els seu comentari en un llibre d’actes d’inspecció. Cal ressaltar alguna nota fent referència d’aquest aspecte: “...preocupada por la instrucción de los alumnos sobre todo en la educación moral y religiosa”. O una altra semblant amb l’afegitó: “... a la formación patriótica”. També hi havia notes ressaltant altres mancances com la que diu: “Sigue sin resolverse el asunto de las viviendas de los maestros”.
En aquells moments l’escola tenia el nom de: Escuela Nacional Graduada de Niños pels nens i de Niñas per les nenes. Tenia un òrgan que el regia anomenat “Junta Municipal de Educación” i que estava format pels següents membres: “Alcalde –Presidente: Dn. Jaime Sureda; Rvdo: Mn. Juan Roura; Médico: Dn. Jesús Mª Isern; Concejal: Dn. Joaquín Simón; Padres: Dn. Juan Colomeda, Dña. Agustina Llinás; Delegado del F.F. de J.J.: Francisco Salip; Delegada S. Femenina: Dña. Asunción Salip; Maestra Directora: Dña. Magdalena Dalmau; Maestro Director: Dn. Antonio Vila”. Més tard (6-7-61) queda formada la nova Junta amb els mateixos membres però amb els canvis següents: “Alcalde-Presidente: D. Juan Massanet; Concejales: Dn. José López Cillero i Francisco Puig”.
M’ha sorprès, ja que no ho recordava, el fet de que durant els cursos del 57-58 al 59-60 (segons consta en les actes) es van fer classes nocturnes d’adults amb uns 7 alumnes de promig.
continuarà